Enric Solé i Sans va néixer a la Canonja. Casat i dues filles.
Depenent a una botiga de material elèctric. Sempre ha sentit vocació per la música i la poesia.
En el camp de la poesia ha assolit fites importants amb els reculls:
Quelcom del primer cel,
Entre nosaltres,
Quaranta fulls del meu llibret,
Records del Pirineu, i
El primmirat rossinyol,
entre altres produccions.
Ha guanyat per tres vegades consecutives el premi Alforja de poesia. I a la ciutat de Reus, un primer i un segon premi de poesia de la gent gran.
De les seves poesies han sortit sardanes dedicades a la vila o la seva gent com:
“Cant a les Borges del Camp” (1975) de Tomàs Sagué i Camó,
“A la Verge de la Riera” (1976) d'Albert Sanahuja i Puig,
"El sardanista Daroca" (1978) de Jaume Miralles i Toda,
i altres sardanes com
“La font de les Escales” (1995) de Jaume Miralles i Toda,
on s'hi adaptà una poesia seva amb el mateix nom.