Jaume Miralles i Toda va néixer a les Borges del Camp (Baix Camp) el 6 d’agost de l’any 1916. El seu pare era músic i barber. La família es va desplaçar a Barcelona el 1929.
Sentí el cuquet de la música i estudià a l’Escola Municipal de Música (actual Conservatori Superior de Música) amb el mestre Amadeu Mestres i aviat destacà com a instrumentista de trompeta.
Va començar amb l’Orquestra “Solistas Reunidos” de Manresa. Actuà amb l’”Orquesta Luís Duque”, amb l’”Orquesta de Ramon Evaristo”, amb l’”Orquesta Augusto Algueró”, amb la cobla “Els Verds”, de Mataró, i a partir de 1953 amb la seva pròpia “Orquestra Jaume Miralles”, de fama internacional, fins a la seva jubilació. Es va casar l’any 1943 amb Simona Izquierdo i van tenir dos fills: el Ricard i l’Elisa.
Li agradava que el consideressin de la categoria de l’Harry James, trompetista americà dels anys cinquanta i seixanta. Va composar més de cinc-centes melodies de ballables entre les que cal destacar “Dulce trompeta”, “Estudio de trompeta”, “Concierto de trompeta” i “Trompeteria”.
En el món de la composició sardanística hi incidí amb:
“La font de les Escales” (1970) en homenatge a aquesta font de la nostra vila,
“L’avi Trics”, sardanista de Girona al qual apreciava,
“Ricard i Elisa”, obligada de trompeta i dedicada als seu fills,
“La nostra amistat”, en record dels qui treballaren amb ell,
“Aplec a l’ermita” (1976) en motiu de l’inici de l'anual esdeveniment sardanista,
“Jugant al Replà” (1976) evocant els seus record d’infantesa,
“Pa i Vi” (1978) dedicada a una jove parella sardanista de les Borges,
“Reus, plaça del Prim”, (1978) el rovell de l’ou de la vila reusenca,
“El sardanista Daroca” (1978) dedicada al bon amic Salvador,
“El Pont de l’Oriol” (1995) per on passa l’aigua de la Mina del Molí,
“De la Punta al Portal” (1995) els dos extrems geogràfics del poble, a la seva joventut. Aquesta i l’anterior composades després de l’estada que féu a la vila el setembre del mateix any,
“Mare de Déu de la Riera” (1997), la darrera.
“La meva professió és la de músic, trompeta, i fins que no em vaig retirar no vaig fer res més en la meva vida. És el que sabia fer i, allò que és més important: és el que m’ha agradat sempre de fer.”
Ens deixà a la ciutat de Barcelona el 26 de febrer de 2004.