Tomàs Gil i Membrado

S’incorpora a la composició per a la cobla i la sardana a partir dels 40 anys, forma part com a instrumentista de fiscorn a la desapareguda cobla Barcelona, interpretant la sardana assimila la força de la dansa catalana. Persona inquieta, la seva producció es una reserva constant d’aconseguir que, musicalment, la sardana assimili uns corrent més moderns, de la seva gran composició, ja més de 1100 sardanes estrenades (2006), volem destacar el quasi un centenar de premis obtinguts per les sardanes com: “Coll de Jou” (1967), “Tarragona” (1970), “Hospitalenca” (1966), “Roca de Quer” (1967), “Lloret bonica” (1972) i “El nostre Lluís” (1975), “Una vela a l’horitzó” (1980) entre altres.

Són sardanes d’en Tomàs Gil, “Els tres Patufets”, “Tarragona Ciutat Pubilla”, “La Flama de la sardana” i una llarga llista de títols quasi sempre amb el segell de la dedicatòria personal. Sardanes per a dues cobles com “Cala Romana”, “Figueres l’encís d’una anella”, “Congratulació”... També anotem, la trentena d'obres de caràcter simfònic, per a una o dues cobles, entre elles: “Diumenge” (poema simfònic), “L’estudiant de Vic” (poema simfònic), "Tocatta i fuga nº 1" (Per a cobla augmentada amb saxo i clarinet baix), “Suite Montserratina” "Concert per a tible i cobla", “La Pastora del Montnegre” (poema simfònic)...

Respecte dels seus enregistraments, com a curiositat, compta amb una col·lecció de set obres de sis sardanes i un poema simfònic, una per cada dia de la setmana i una altre col·lecció de dotze, una per a cada més de l’any. També cal remarcar 20 gloses per a cobla de cançons populars catalanes, de les quals 12 se n'enregistraren en un disc de la cobla Barcelona.

El mestre Gil Membrado, encara té moltes idees per aportar al pentagrama, continuar component sardanes i, com diu ell, sardanes sobretot per ballar.

A la nostra vila de les Borges del Camp hi dedica les sardanes “A Ricard Jové”, “El vell cloquer” i “Cinquanta petons d’or” les dues darreres amb lletra de l’Agustí Pàmies i Freixas.