La Festa Major esclata avui amb la Tronada de la mà de Josep Pi i Maria Olivé
La Festa Major en honor a la Mare de Déu de la Riera comença avui a la 1 del migdia amb l’esclat de la Tronada. L’home més gran de la vila, Josep Pi i Arnau (97 anys), i la dona més gran, Maria Olivé Tost (95), seran els encarregats d’encendre la pólvora, acompanyats dels seus familiars. Aquesta parella ja va encendre la Tronada del 2025.
L’alcalde de les Borges del Camp els acompanya en el moment singular i emotiu de l’encesa de la Tronada encenent protocolàriament la metxa que ells faran servir a continuació per encendre la pòlvora. El punt exacte de l’encesa a la plaça de l’Església està immoratiltzat des de fa anys amb una rajola on s’indica el lloc d’inici.
D’altra banda, i ja al final, amb pòlvora queda escrit el nom de les Borges del Camp i l’any. En aquest punt hi haurà l’esclat final.
Antigament l’encesa de la Tronada anava a càrrec de l’home més gran de les Borges i no va ser fins 1983 quan es va incorporar també la dona més gran a l’encesa. L’excepció va ser l’any de la pandèmia, quan el diable més vell i el muntador de la Tronada durant molts anys van ser els encarregats d’encendre-la.
Com a Reus o Riudecanyes, la Tronada borgenca va per terra, tot i que algun any, l’últim el 2005, es va tirar una traca penjada a causa de la pluja. El fet d’anar per terra és una altra singularitat de la nostra Festa Major, perquè en són poques les que es fan d’aquest tipus.
Una empresa especialitzada s’està una hora preparant el regueró de pólvora que recorre el perímetre de la plaça de l’Església, amb trons distribuïts a banda i banda, i augmentant la intensitat fins a finalitzar amb un gran esclat de foc, fum i soroll.
Des de l’encesa de la Tronada fins a l’esclat final no passa més d’un minut i mig, però és un minut i mig d’emoció intensa i profunda per als borgencs i borgenques perquè la Festa Major en honor a la Mare de Déu de la Riera acaba de començar.
Després, i un cop acabada la Tronada, serà el torn del Serè, la Marinada i els seus acompanyants habituals que ballaran una estona abans que tothom, cap a les dues, vagi retirant per anar a dinar.