Què s'ha descobert després del procés de restauració de la imatge de la Mare de Déu de la Riera?

El procés de restauració de la talla de la Mare de Déu de la Riera, que s’ha fet des del passat mes d’abril i fins aquest mes de setembre, ha confirmat algunes sospites dels especialistes i ha deixat alguns enigmes que molt possiblement no es podran esbrinar mai.

Després de la conferència del restaurador encarregat de la intervenció, Voravit Roonthiva, aquest dissabte al vespre, 27 de setembre a l’església parroquial borgenca, la principal conclusió que es pot extreure és que l’ús continuat de la imatge de la Mare de Déu com a objecte de devoció i culte, al llarg de 800 anys, ha deixat moltes empremtes en la talla. Però precisament aquest fet, que continuï sent objecte de culte i devoció, i que hagi arribat fins als nostres dies, és prou significatiu i motiu de joia per als borgencs.

Al llarg de 8 segles la imatge, en algun moment, va quedar exposada al foc; també es va trencar una part de la cara de la mare de déu (s’ha vist amb llum ultraviolada); probablement durant el Barroc se li va fer al cap com una rasa per posar-li una corona, que temps després es va tapar; i la mà alçada de la talla no sembla original, com tampoc és original la policromia que veiem, que és del segle XIX (segons l’anàlisi de les mostres).

Segons Roonthiva, el més important és que la talla de la Mare de Déu de la Riera ha arribat als nostres dies, i que ha arribat en bon estat de conservació, ja que de l’estudi exhaustiu que se li ha fet s’ha determinat que no presentava cap problema important més enllà de necessitar una neteja a fons, la fixació puntual de la policromia, i el retoc puntual de les pèrdues de policromia. Aquesta actuació, tècnicament parlant, no és una restauració sinó una intervenció curativa, amb l’objectiu de minimitzar els indicadors d’alteració o degradació de la talla.

L’estudi previ ha inclòs un detallat reportatge fotogràfic de la imatge; la presa de mostres i la seva anàlisi per determinar les capes de pintura existents i els seus components, i s’ha estudiat la imatge amb llum ultraviolada i amb infrarrojos, a més de fer-li radiografies. En aquest procés s’ha descobert que la cara de la Mare de Déu és la que té més capes de policromia, mentre que el vestit és el que en té menys.

En aquesta fase d’estudi, s’ha recopilat i estudiat la documentació existent de la restauració anterior, que es va fer en 1968. Per la informació que ens ha arribat, en aquell moment la talla devia estar bastant malmesa i afectada pel corc, de manera que es van aplicar productes que van reemplenar les parts malmeses, “i per això la talla pesa més del que hauria de pesar i no tindrà mai corc, ja que es va com plastificar. Era com es treballava llavors”, ha explicat Voravit Roonthiva.

L’expert també ha remarcat la importància que totes les actuacions que es facin sobre la talla quedin documentades, però en 8 segles només hi ha documentació de la restauració de 1968 (i faltaria informació que en aquell moment no es registrava) i d’aquesta intervenció curativa de 2025.

En acabar la conferència, els assistents s’han pogut apropar a la talla, ubicada a l’altar, per mirar-la amb deteniment (sense tocar-la), i l’han pogut fotografiar.

Després d’aquesta posada a punt, que ha promogut l’entitat borgenca Amics de l’Ermita de la Mare de Déu de la Riera, la talla romànica té encara molta vida per endavant, almenys mentre es mantingui el culte i la devoció dels borgencs i borgenques, com ha passat al llarg d’aquests darrers 800 anys.