Església

Església parroquial de l'Assumpció de Maria
Situada al punt més elevat de la vila, l'Església parroquial de l'Assumpció de Maria data del segle XVIII. S'inicià la seva construcció el 1777 i fou beneïda el 1786. D'estil barroc, és dedicada a l'Assumpció de la Mare de Déu, i compta, també, amb un airós campanar. Les imatges de la façana, restaurada l'any 1996, són de l'escultor reusenc Ramon Ferran. Al seu interior, amb tres àmplies naus, hi trobem un cor de gust simple però abarrocat i el retaule de l'altar major obra de l'artista reusenc Josep Auqué. Cal destacar l'actual capella del Santíssim obra en alabastre de l'arquitecte Guillem Boixó i l'escultor Eustaqui Vallès, on s'hi guarda la talla de la Mare de Déu de la Riera.
Mapa

Història de l'església

La història dels pobles, a Catalunya, va estretament lligada a l'Església Catòlica i, doncs, també a la nostra vila, fins al punt que seria impossible fer qualsevol estudi, breu o extens, del poble obviant aquesta presència secular de l'Església, com a institució i com a espiritualitat.

Segons Dasca, la primera parròquia que va tenir les Borges, més ben dit, la primera parròquia que hi va haver per aquestes contrades, va ser la de Sant Bartomeu de la Quadra, construï da per Ramon de Ganagot, senyor d'Alforja i del seu terme, al segle XII, i ho era, també, doncs, evidentment, de Riudecols i de les Irles. Aquest fet es confirma quan, al final del segle XIV, els prohoms de les Borges decidien construir una capella o església a la vila i per a aconseguir-ho necessitaren la renúncia expressa del senyor de Riudecols i de les Irles i de la seva gent. Ho veurem aviat. Assegurava Dasca, a més a més, que "quan els jurats i homes bons de les Borges acordaren construir la parròquia de Santa Maria en el lloc que ocupava la borja major (...) el vicari perpetu de Sant Bartomeu passà a residir a la vila". Malauradament, el cronista local, no cita en cap moment la font d'on havia exhumat la informació, la qual cosa ens priva de fer qualsevulla comprovació i fins de poder ampliar, com s'escauria de fer, la notícia.

Sense que signifiqui contradir la informació de Dasca, ben al contrari, si de cas més aviat la confirmaria, volem deixar constància d'una notícia que constata la presència d'un prevere, vicari perpetu, que tenia cura dels afers espirituals de l'aleshores lloc de les Borges onze anys abans que es parlés de construir una capella (o potser una església nova), de tal manera que ens resistim a dir "de la primera església" de la vila, tal com s'havia dit fins ara, perquè estem convençuts que la presència del vicari havia de significar que el lloc de les Borges ja disposava d'alguna mena d'esglesiola on celebrava els sagraments i actes religiosos o potser, ves-ho saber, només es tractava d'una simple capella.

La notícia a la qual ens referim, diu que el dia 4 de juny de 1373 l'arquebisbe de Tarragona, Pere de Clasquerí, manava al "vicario ecclesie de Borgis" o al seu lloctinent (potser el vicari de Sant Bartomeu?) que no procedís contra els jurats i prohoms si encara no havien fet copiar un breviari, tal com havia ordenat el prelat en la seva darrera visita pastoral efectuada al lloc, ja que sabia que Berenguer Company, copista de Tarragona, estava completant un leccionari que estarà llest, deia, abans d'un any. Sembla prou evident, doncs, que hi havia un vicari. I si l'arquebisbe havia fet una visita pastoral en una data anterior a l'any 1373, si exigia que hi hagués un breviari, o un leccionari, havia de ser perquè hi havia d'haver alguna capella o esglesiola o algun lloc habilitat com a tal i ves a saber si des d'aquesta esglesiola o capella ja es donava servei a les dues parròquies: la Mare de Déu Assumpta i Sant Bartomeu.

Més informació: L'església de Santa Maria Assumpta de les Borges del Camp de Ferran Jové i Hortoneda
PREMI ASSAIG, MEMÒRIES I HISTÒRIA DE LES BORGES DEL CAMP (Sant Jordi 1999)
Més informació: La Maria Riera i la Trinitat. Campaneria a les Borges del Camp de Rosa Pàmies Vilà
PREMI ASSAIG, MEMÒRIES I HISTÒRIA DE LES BORGES DEL CAMP (Sant Jordi 2002)