Obres, obres i més obres. Com és que els ajuntaments fan tantes obres a pocs mesos de les eleccions? 

Qualsevol ciutadà, sigui de les Borges del Camp, de Riudoms, de Reus o de qualsevol altre poble o ciutat, quan s’acosten les eleccions municipals té la sensació que els ajuntaments acceleren tota la maquinària per fer obres i enllestir-les abans de la cita electoral. Recordem que les properes eleccions municipals se celebraran d’aquí a un any, el mes de maig de 2027.  

I segurament, i a primer cop d’ull es pot pensar que a aquest ciutadà o ciutadana no li falta raó i que els ajuntaments només es mouen en clau electoral. Ara bé, aquest raonament només és cert en part. 

Entre ara i fins al mes de maig de 2027, a les Borges del Camp, per exemple, hi ha previstes nombroses actuacions. Des d’arranjar els patis de l’escola i de la llar d’infants, per exemple, fins a renovar la pista esportiva que hi ha a costat del CAP o, aquests dies estem veient com es renova el paviment i s’asfalten diverses zones del nostre municipi. 

Però qualsevol persona que conegui una mica com funciona l’administració municipal sap que els ajuntaments i els seus projectes no són autosuficients ja que depenen en gran part d’altres administracions superiors. Principalment de les diputacions, de la Generalitat de Catalunya i en menor mesura de l’estat central. 

Perquè aquesta dependència? Doncs principalment per rebre finançament exterior i, per tant, per estalviar diners als ciutadans. 

I és que moltes de les obres que projecten i executen els ajuntaments, si s’acullen als programes que marquen les administracions superiors són subvencionades en major o menor percentatge i reben aportacions importants que comporten una menor despesa per part del municipi i, per tant, de cada un dels veïns i les veïnes del poble. 

Què comporta dependre en part de diputacions, de la Generalitat o de l’estat? Tant les diputacions com la Generalitat o el mateix estat elaboren a l’inici dels seus mandats els plans d’actuació plurianuals on es defineix la seva estratègia inversora. En el cas de la Diputació aquesta estratègia queda recollida en el Pla d’Actuació Municipal (PAM). En el cas de la Generalitat en el el Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOSC). 

Aquests documents plurianuals defineixen línies estratègiques d’actuació i cap on s’orientaran els ajuts i les subvencions que, per exemple, aniran destinats a mitigar els efectes del canvi climàtic, a afavorir la construcció d’habitatges, a conservar, millorar o crear espais esportius i culturals, a conservar i millorar la xarxa de carreteres, a garantir l’aigua, etc. 

Un cop definides aquestes línies mestres i fixats els criteris d’actuació, els ajuntaments han de redactar els projectes tècnics, aportar una part del finançament i presentar-los per aconseguir la part de finançament restant que els arribarà en forma de subvenció. 

Tot plegat són uns quants mesos de feina prèvia que no es veu però que és imprescindible ja que l’administració actua seguint unes pautes que ella mateixa ha establert. 

És per aquest motiu que habitualment, en un mandat municipal de quatre anys els dos primers es destinen a conèxer les línies mestres que fixen les administracions superiors i a preparar els projectes i que durant els dos últims és quan es concreten, quan la maquinària és al carrer i quan s’executen la major part dels projectes. 

I és també per això que és és tant habitual veure obres i més obres a carrers i places dels nostres pobles i ciutats quan només falta un any per a les eleccions municipals. I això de moment és així, ja sigui a les Borges del Camp, a Reus, a Barcelona, a Girona o a Santa Perpètua de Mogoda.