Vés al contingut

8 de setembre: el dia gran de la Festa Major

El dia 8 de setembre, el dia gran de la Festa Major borgenca, és el dia de les Mare de Déu trobades i el dia que, segons la tradició cristiana, es celebra la Nativitat de la Mare de Déu. Les Borges del Camp comparteix el seu dia central amb altres pobles i ciutats i amb altres Mare de Déu trobades. Entre les trobades més conegudes, la Mare de Déu de Montserrat, amb festa pròpia el 27 d'abril, i moltes altres que es celebren el 8 de setembre o pels vols d'aquesta data després que l'Església va decidir unificar la festa, fos quina fos la data de la troballa de la imatge. Entre altres, algunes de les Mares de Déu trobades més conegudes o properes hi ha la de la Roca, la del Claustre, la de Núria, la del Tura, la de Queralt, la de la Fontcalda, la del Montsant, la de Meritxell, la de la Serra, la de Puigcerver...n'hi ha arreu. I a les Borges, la Mare de Déu de la Riera. 

Les llegendes relatives a aquestes imatges comparteixen habitualment uns fets molt similars que es van popularitzar a Catalunya i a València durant els segles XV a XVII. En la major part dels casos les imatges s'havien amagat per protegir-les de la invasió musulmana i van ser retrobades posteriorment enmig de prodigis i fets insòlits. Normalment són pastors, ermitans o fins i tot animals de pastura els que són advertits d'una estranya presència, generalment al mateix temps que es produeix un fet extraordinari. Una llum, un soroll, un moviment, unes veus...senyals que tenen com a objectiu la detecció i recuperació de la imatge. 

A més, un altre detall molt comú en aquestes llegendes és que, després de ser trobades i baixades al poble o al nucli de població més proper, la imatge desapareixia i tornava al lloc on va ser trobada, la qual cosa s'interpretava com la voluntat de la imatge que en aquell punt concret s'hi havia de fer una ermita o un punt destinat al culte. 

Sigui com sigui, a les Borges el dia 8 és l'endemà de l'Arribada i és un dia on hi destaca la programació religiosa. Matí i tarda. I sens dubte el dia que, almenys actualment, l'església de l'Assumpta registra una major afluència de borgencs i borgenques. 

A més, tant a l'Ofici del matí com al Cant de Vespres i a la processó de la tarda hi és present el Consistori, amb la qual cosa s'oficialitza encara més la importància social, cultural i religiosa d'aquests actes. Enguany, per exemple, l'Ofici del matí ha estat concelebrat amb l'assistència de cinc capellans, un dels quals, a més, el titular de la parròquia, mossèn Vicenç Ribas, ha anat compatibilitzant la seva presència a l'altar amb la seva participació com a cantaire del Cor Parroquial, del que també forma part. 

La solemnitat de la celebració a l'església de l'Assumpta, un temple d'altes parets i dimensions respectables, s'accentua amb l'actuació del Cor Parroquial, dirigit per Duna Ferrer, en alguns moments per Montserrat Pàmies Vilà i amb l'acompanyament a l'orgue de Lídia Domenèch Mestre. El cor interpreta la Missa Pontificalis, de Lorenzo Perosi, un capellà i prolífic compositor italià especialista en música sacra i autor de més de 3.000 obres. A més, el cor és acompanyat orquestralment pels instruments de la Cobla Reus Jove i tot plegat crea un clima de majestuositat i transcendència, enguany encara més reforçat després dels dos anys de pandèmia.   

Un cop finalitzat l'Ofici encara hi ha temps per a dues coses més. D'una banda, per a la fotografia conjunta de les Maria Riera. Enguany han sigut 12 de les 27 que a les Borges conserven aquest nom. 

I d'altra, i a continuació, per al trasllat de la imatge de la Mare de Déu de la Riera des de l'altar major fins al seu tabernacle per a presidir els actes de la tarda, el Cant de Vespres i la Processó solemne.  

A més, un cop guarnida, altres persones i grups familiars o d'amics, parents i coneguts aprofiten el moment per fer-se fotografies de record.    

I un cop fet això, a l'envelat, que hi ha sardanes. A les sardanes, normalment, els costa arrencar. 

La Cobla Reus Jove es transforma i canvia la grandiloqüència de la música sacra pels acords més alegres i propers de la sardana. La cobla hi posa tot l'art i tot l'entusiame, però balladors i balladores es resisteixen. I ja se sap que la sardana és música i dansa. Tot a l'hora. Afortunadament sempre hi ha algú que s'anima i poc a poc la rotllana, o les rotllanes, s'acaben formant i engrandint. 

I així, poc a poc, el vermut, els compassos sardanistes, i a dinar. Migdiada ràpida, i tornem-hi, que no ha estat res. 

I a dos quarts de set, novament amb la presència de la Corporació municipal, comença el Cant de Vespres i a continuació la processó durant la qual, a la plaça de la Font, i novament amb l'acompanyament de la Cobla Reus Jove, el Cor Parroquial interpreta la Salve Regina de Josep Sancho Marraco. Aquest músic i organista, també prolífic compositor, va ser contemporani de Lorenzo Perosi. La veu solista de la Salve Regina novament ha anat a càrrec de Francesc Ciurana Miralles. La processó, després de recórrer el nucli antic borgenc, ha tornat a l'església de l'Assumpta on el besamans ha posat punt final a l'activitat religiosa de la jornada. 

Finalment, ja al vespre, enguany hi ha hagut un canvi respecte del que era tradició. Atès que enguany el dia 8 era dijous, s'ha optat per deixar el ball de Festa Major per a la nit de divendres i aquest dijous ha acabat amb moltes rialles i molt teatre. 

I és que més de 400 persones han rigut de valent a l'envelat amb l'espectacle Hotel Flamingo a càrrec de la companyia Clownic. I així, entre somriures i riallades el dia central de la Festa Major ha arribat a la seva fi, celebrant, sobretot, el retorn a la normalitat després de dos anys de notables alteracions a causa de la pandèmia. Però enguany, el retorn a la normalitat ja ha pogut ser total i absolut i la festa ha recuperat, totalment, el seu pols habitual.     
 

Comparteix